No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior en el cristianisme. Una mena de reviviscència de les festes per al solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.
Aquesta celebració te lloc pels volts del solstici d'estiu -el 21 de juny- i especialment la nit del 23 al 24 de juny. La festa, que l'església cristiana va fer coincidir amb el naixement de Sant Joan Baptista, ha esdevingut una celebració marcada pel seu caràcter col·lectiu i socialitzador i que integra tot un seguit de costums i pràctiques sorgits de les diverses solemnitats paganes en honor del Sol i els cultes vinculats al solstici d'estiu, amb motiu de l'arribada de la calor més intensa, caracteritzats per l'exaltació de la vida i l'amor. La festa té una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseeixen: el foc, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana, en què els elements que ens envolten prenen nous significats. Moments màgics en els quals tot és possible... Totes aquestes cerimònies tenen al foc com a protagonista: es procedeix a la crema controlada de diversos elements amb l'objectiu de purificació... de la llar (cas de les fogueres d'andròmines), o dels vessants i camps (cas de les baixades de falles i les rodes de foc).


Baixada de les Falles

Rodes de Foc

La flama del Canigó

La Flama surt del cim del Canigó la matinada del 23 de juny i comença a escampar-se per tots els Països Catalans a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de manera que es calcula que aquella nit s’encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.

Pirotècnia

Mitologia - Criatures fantàstiques
Una de les formes amb què popularment s'anomena aquesta vetllada és la de la Nit de les Bruixes i és que es creu que aquesta nit és maleïda i que els més fantasiosos éssers surten amb més intensitat que en qualsevol altra nit de l'any. La majoria són malèfics i veure'ls duu la desventura, però també n'hi ha amb les quals se somia de topar.
Es diu que és la nit preferida per a l'irrupció de cucales, l'Ànima de Cantiret, la feram, la mala bèstia, la Marmajor, nyitos i gambutzins. És lògic ja que són dues criatures fantàstiques amb què s'espanta a la jovenalla -sobretot les fadrines- perquè no s'allunyin de poblat, i en aquesta nit en són més propensos que en d'altres.

Es creu que l'amoreta només surt aquesta nit i que va disparant a la gent amb arc i fletxes per enamorar-los. També s'explica que es passeja la Dama Fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat. Qui la vegi tindrà sort assegurada per tot el que li resti de vida. I són força evidents els efectes de la pols que fa casa que alliberen els arbres del bosc per aquesta nit, però només si a un li cau la del sexe adequat, perquè si li cau la pols de l'altre sexe llavors tindrà el casament més desventurat que es pogués desitjar a un enemic.
És una nit de reunions per tota aquella mena de criatures màgiques que a la seva manera són dotades d'enteniment. Les bruixes es reuneixen per celebrar els seus sàbats. Les bruixes de mar enmig del mar, caminant damunt les aigües on fan el seus balls rodons on s'hi presenta el diable i pequen de moltes maneres diferents. La màgia de la nit els dóna màgia i forces per proseguir les malifetes. També es reuneixen entre elles les aloges, o les seves parentes, goges, llufes, emapitides o dones d'aigua. Fins i tots els follets es reuneixen entre ells a les llars de foc i es comporten d'una manera diferent de com ho fan la resta de l'any.
Es diu que qui neix aquesta nit queda marcat per tota la vida. Se'ls anomena Joanencs i duen marcades creus en el paladar i els palmells de la mà en lloc de la M que tenim tots els Mortals. Si la llevadora li podia tallar el tel de la llengua d'una manera o d'una altra, llavors podia parlar en dues llengües diferents alhora. Es deia que havien nascut en gràcia i que fins i tot tenien capacitat per convertir en or les monedes que passessin per les seves mans durant les batallades del rellotge a mitjanit.
L'Aigua a la Revetlla de Sant Joan

Són moltes les poblacions costaneres que celebren la Nit de Sant Joan a la platja. Els seus habitants hi van a sopar amb les colles d'amics i familiars, encenen petites fogueres i prenen un bany al mar tot esperant veure ballar el Sol per l'horitzó. El costum prové de la creença, molt estesa, que aquesta nit l'aigua en general i la del mar en particular té propietats i que qui es pren un bany a la platja en tocar les dotze, conservarà la salut del cos, molt especialment la de la pell. El refrany "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" és un recordatori d'aquesta cita anyal. En aquelles poblacions no costaneres que tenen els rius sans, també és tradició anar-hi a fer un bany, així com beure aigua de fonts i pous naturals.
En molts indrets és tradició, el dia 23 de juny a la nit, de fer vetlla i no anar a dormir fins que no s'hagi vist sortir el Sol. D'aquesta tradició d'anar a veure com surt el Sol per l'horitzó se'n diu "Anar a veure ballar el Sol".
I per fer una ce·lebració com cal....

En aquesta nit, per sopar, és habitual de fer reunions familiars o bé d'anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d'una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, però també se'n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d'antic ritus solar. Avui en dia, la talla estàndard sol ser canònica, o sigui que fa el doble de llarg que d'ample. Tot això ben acompanyat de un bon vi o cava.
La coca de Sant Joan és una tradició que no es pot deixar passar. Voleu tenir la recepta per elaborar la vostra pròpia coca?.
Ingredients
100 g - Sucre
100 g - Mantega
2 - Ous
20 g. - Llevat en pols 1/2 - Got de llet
1 - Branca de canyella
1/2 - Pell de llimona ratllada
Pinyons
Fruita confitada variada
Preparació
Desfeu el llevat amb la llet una mica calenta.
Afegiu-hi 3 cullerades de farina i treballeu-ho fins fer una massa llisa; deixeu-ho reposar fins que dobli el volum.
Feu un volcà sobre el marbre amb la farina i poseu en el centre la mantega, els ous, el sucre, la sal, la ratlladura de llimona i l'anís.
Treballeu amb la ma o una forquilla els ingredients del mig, afegiu-hi la massa fermentada i continueu treballant-ho amb la farina fins obtenir una massa fina i compacta.
Estireu-la sobre una placa de forn untada amb oli o mantega, donant-hi un gruix d'1 cm aproximadament i forma ovalada.
Pinteu-ho amb ou i col·loqueu-hi al damunt les fruites confitades, tallades a trossos, i deixeu-ho reposar fins que dobli de volum.
Repartiu-hi els pinyons per sobre, tireu-hi sucre pel damunt i coeu-ho al forn a 180º uns 20 minuts.
Variacions
Abans de col·locar-hi la fruita es pot posar una capa finíssima de massapà rebaixat amb una mica de clara d'ou.
S'hi pot posar crema després de deixar llevar la massa amb les fruites.
S'hi poden afegir espècies (comí, canyella, anís estrellat, etc.) a la massa, ben triturades.
Es pot fer sense fruita confitada.
Es pot farcir de crema, cabell d'àngel, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada