Per què hem de dir que no a la LOMCE


La llengua catalana deixa de ser troncal i dinamita el model d’immersió lingüística


- El català no és assignatura troncal.
- Passa a ser una assignatura d'especialitat.
- Els Governs autonòmics hauran doferir als pares la possibilitat  descollir la llengua  vehicular  


Pensa en la educació com si fos l’espai on s’han de formar mercaderies que han de competir les unes amb les altres 



La LOMCE diu: El nivell educatiu d'un país es determina per la seva capacitat de competir amb èxit en l'àmbit internacional” 
- Situa les necessitats del mercat per sobre de les  necessitats de la comunitat i de les persones 


- Aposta per un sistema educatiu al servei  d'altres interessos, particulars i econòmics 


Obre la porta a la privatització de l’educació pública


- S'inclouen com a part del sistema educatiu els agents privats i se'ls atorga funcions de regulació 
- Les Adm. Públiques són uns agents més que participen  en la prestació de serveis i no són definits com poders públics que el garanteixen 
- Substitueix el dret a l'educació per la prestació del servei de l'educació 


Dóna tractes de favor a les escoles concertades

- Blindatge de les escoles que segreguen per sexe
- Cap CCAA podrà vetar accés als concerts
- Allarga la durada dels concerts, de 4 a 6 anys
- Assegura la concertació de la Formació Prof. Bàsica
- Les Adm. no han de garantir places públiques suficients
- La programació educativa es supedita a l'evolució de loferta i la demanda 


Menys laïcisme més supeditació a lesglésia

- Desapareix Educació per a la Ciutadania
- La nota de religió determinarà la qualificació final d'ESO i Batxillerat 
- Introdueix allò que demanava la CE:
- que la religió sigui avaluada, a tots els cursos de primària i secundària
- una assignatura avaluable sobre valors, alternativa a la de religió


Promou l’exclusió social

- No parla de necessitats de lalumnat sinó de problemes de l’alumnat 


- Potencia la competència en lloc de la cooperació


- Promou les classificacions entre els alumnes i entre els  centres


- Els recursos als centres dependran dels resultats


És segregadora

La LOMCE permet segregar:

- per llengua 

- per sexe 

per capacitat 


En comptes de treballar per la cohesió, subratlla les diferències. Inicia des d’una edat molt jove un procés de classificació i diferenciació dels alumnes per itineraris


Obre la porta a una selecció entre els alumnes des d’els 13 anys 

- Des dels 13 anys s’obren tres vies selectives que  suprimeixen la formació comuna en l’etapa obligatòria, fet que posa en qüestió la igualtat real d’oportunitats:  

a) Programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment (13/14 anys).

b) Cicles de Formació Professional Bàsica (FPB) (15 anys). No dóna accés directe a l’FP de grau mitjà ni es titula en ESO.  

c) Dos itineraris en 4t d'ESO, amb titulacions diferenciades que condueixen a la FP o al Batxillerat


Converteix lensenyament en una cursa d'obstacles

Aposta per un ensenyament  basat en la pressió de  l'examen
De les actuals avaluacions de DIAGNÒSTIC de final d’etapa es passa a una avaluació de RESULTATS baix, intermedi i alt- sobre competències i assoliment d'objectius de cada curs
Revàlides a final de 4t d’ESO i Batxillerat 
 
La nota de Secundària tindrà un valor del 70% i la nota de la "revàlida" un 30%


Va contra el model d'escola pública democràtica 

El Consell Escolar passa a ser consultiu
Mínim paper de la Comunitat Educativa en lelecció del
director/a
La direcció només respon davant de l’Administració
l'Administració dicta les normes, el director les aplica, els equips docents obeeixen la direcció i la resta de la comunitat educativa no té res a dir

Centralitza el sistema educatiu

Control total de lEstat sobre els continguts de les matèries troncals

LEstat decidirà els criteris i el contingut de les preguntes de les revàlides y proves de primària.  Saugmenta el percentatge de continguts establerts per lEstat.  

Trenca l’equilibri constitucional en tres grans temes


Buidatge de la intervenció de la comunitat educativa en el control i gestió dels centres públics i concertats 
Desequilibri entre educació cívica i educació religiosa
Buidatge en la participació en la programació i  aigualiment de l’obligació dels poders públics de crear centres  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada