El dolmen de Pedra Gentil
Excursió agradable i suau per camins i pistes ben indicades de 5kms. L'itinerari és senyalitzat amb fites de fusta, amb dues franges blanca y verda.
Trobem el senyal d'inici al final del carrer Montseny, passat el pont de la riera de Vallgorguina. Tot seguit, enfilem el camí que voreja, per l'esquerra, el pla del Forn. Aquest pla de conreu, abans horta de regadiu, és ocupat en gran part per vivers d'arbres ornamentals i, prop de la riera, per plantacions de plàtans i pollancres. Amagada entre els plàtans, vora el camí, raja la font del Forn. Una mica més enllà, es pot contemplar un àlber centenari de reflexos argentats. Seguim pel camí que, fent giragonses, ressegueix el flanc de la muntanya en un suau ascens. Després de passar per un coll carener, davallem fins al replà del Suro d'en Duran. Ocult entre pins i alzines, aquest suro majestuós i gegantí deixa entreveure el treball dels peladors al llarg dels anys. Quan arribem a la pista forestal, a la dreta veiem el turó del Dolmen.
Des del dolmen es veu, cap a l'Oest, sorgint sobre les capçades del bosc, el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Tapioles.
Ascendint per la pista ampla en direcció al santuari del Corredor, a pocs metres, un camí a la dreta ens mena, en uns cinc minuts, a l'església enrunada de Santa Eulàlia de Tapioles, documentada des del 878. D'origen romànic, la capella va ser arruïnada el 1373 i reconstruïda en època barroca.
Reprenem la pista principal i pugem enmig d'alzines, alzines sureres, pins i roures, fins a arribar al pla dominat pel mas de Can Pradell.
Vora la pista sobresurt un plàtan majestuós, punt de referència dels coneixedors d'aquest territori.
Deixem Can Pradell i seguim per la pista que duu al Santuari del Corredor. A pocs metres, prenem a l'esquerra un caminoi que entre volts i revolts planeja suaument cap a llevant.
El camí continua per l'obaga ombrívola fins que, després d'una sèrie de revolts, s'obre a la llum. Resseguim la carena i, quan el camí tomba a la dreta, veiem la masia de Can Clarens.
Deixem Can Clarens pel camí carreter que creua les feixes i enfila la baixada entre alzines sureres i pins pinyers. En un ràpid descens, ens trobem davant del pont de la riera de Can Vilar, que travessem per retornar al nucli de Vallgorguina.
