24 D'OCTUBRE DE 2013, VAGA GENERAL D'EDUCACIÓ

LLAÇ VERD, PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT. PROU RETALLADES!!!!

Sense educació no hi ha cultura.

Sense cultura no hi ha educació.

Un poble sense cultura no és un poble.

Un país no és país sense cultura i educació.

FEM QUE LA VEU DELS QUE DEFENSEM L'EDUCACIÓ PÚBLICA S'ESCOLTI.

La FaPaC és una de les entitats que promou la Consulta per l'Educació. 

Creiem que ha arribat el moment de recollir, de forma directa, l'opinió dels ciutadans i demostrar que les posicions mantingudes en defensa dels drets dels ciutadans estan basades en aquesta opinió. 

Amb això, intentem canviar la forma actual de governar-nos, aturant les retallades i iniciant el procés de revertir les situacions viscudes en els últims anys i frenar les reformes antisocials que estan engegades.

El vostre paper és decisiu. Participeu!

FEU CLIC AQUI

CONCENTRACIÓ PER A UN ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT!

PER QUÈ HEM DE DIR NO A LA LOMCE (LLEI WERT)

OBRE LA PORTA A LA PRIVATITZACIÓ DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA

"se entiende por Sistema Educativo Español las Administraciones educativas, los profesionales de la educación y, en general, el conjunto de agentes públicos y privados, que desarrollan funciones de regulación, de financiación o de prestación de servicios de educación en España y su beneficiarios....." (nou art. 2 bis)

No fa referència als centres educatius, que són els que asseguren el dret a l'educació

Els agents privats son definits com a titulars de potestats públiques, se'ls atorga funcions de regulació i se'ls equipara a unes administracions públiques rebaixades
Les Administracions Públiques son uns agents més que participen en la prestació del serveis i no son definits com poders públics que el garanteixen, , QUE GARANTEIXEN QUE HI HAGI OFERTA DE PLACES PÚBLIQUES
S'introdueix el concepte de beneficiari, estrany a l'educació, i que no podem deslligar de com s'ha usat a la sanitat, on la pèrdua de la universalitat del dret a la salut ha vingut de la mà d'un canvi de concepte: de titulars de dret a beneficiaris del dret

LES ADMINISTRACIONS EDUCATIVES NO GARANTEIXEN QUE HI HAGI OFERTA DE PLACES PÚBLIQUES 

ELS CENTRES EDUCATIUS HAN DE COMPETIR ENTRE ELLS
La llei actual (LOE) diu:
"Les Administracions educatives programaran l’oferta educativa dels ensenyaments que aquesta Llei
declara gratuïts tenint en compte l’oferta existentde centres públics i privats concertats i,com garantia de  la qualitat d’ensenyament, una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb
necessitat específica de suport educatiu. Així mateix, les Administracions educativesgarantiran l’existència de places públiques suficients especialment en les zones de nova població"
•i la LOMCE diu:
•"Les Administracions educatives programaran l’oferta educativa dels ensenyaments que aquesta Llei declara gratuïts tenint en compte la programació general de l’ensenyament, les consignacions pressupostàries existents i el principi d’economia i eficiència en l’ús dels recursos i, com garantia de la qualitat d’ensenyament, una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitat específica de suport educatiu prenent en consideració l’oferta existent de centres públics i privats concertats i la demanda social. Així mateix, les Administracions educatives garantiran l’existència de places (...) suficients"

S'ARRACONA LA GRATUÏTAT DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC A L'EDUCACIÓ BÀSICA

Només assegura la gratuïtat de l’educació bàsica, es a dir:
       Primària,
       Secundaria obligatòria 
       Cicles Formatius Bàsics.

Queden fora de les obligacions de les Administracions:
     Educació Infantil
     Batxillerat
     Cicles Formatius Grau Mitjà,
     Cicles Formatius Grau Superior regimens especials (escoles d'idiomes i d'art)
     Universitat.

MENYS LAÏCISME. TORNA LA RELIGIÓ CATÒLICA I L'ESGLÉSIA GUANYA PODER

Desapareix Educació per a la Ciutadania
La nota de religió determinarà la qualificació final d'ESO i Batxillerat
Introdueix el que demanava la Conferència Episcopal:
Que la religió sigui avaluada, a tots els cursos de primària i secundària i una assignatura avaluable sobre valors, alternativa a la de religió

DONA TRACTES DE FAVOR A LES ESCOLES CONCERTADES I DE PAS A L'ESGLÉSIA
Blindatge de les escoles que segreguen per sexe, la majoria en mans d'institucions religioses.

Cap CCAA podrà vetar accés als concerts

Allargament de la durada dels concerts, de 4 a 6 anys a primària o assegurar la concertació preferent de la Formació Profesional Bàsica

Les Administracions ja no han de garantir places públiques suficients, evitant la competència al creixement de les privades (nou 109.2).

La programació educativa es supedita a l'evolució d'una demanda i una oferta, en la que s'intervé menys per equilibrar.

SIGNIFICA UNA INVOLUCIÓ EN EL PROCÉS DE DEMOCRATITZACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIUS. Va contra el model d'escola pública democràtica

El Consell Escolar passa a ser consultiu.

Mínim paper de la Comunitat Educativa en l’elecció del director/a.

La direcció només respon davant de l’Administració.

Tornem a un sistema menys democràtic de funcionament dels centres on l'Administració dicta les normes, el director les aplica, els equips docents obeeixen a la direcció i la resta de la comunitat educativa no té res a dir.

CONVERTEIX L'ENSENYAMENT EN UNA CURSA D'OBSTACLES
Aposta per un ensenyament basat en la pressió de l'examen, davant d'un model educatiu que hauria de estar centrat en les necessitats i motivacions de l'alumnat per contribuir a l'èxit escolar de tothom.

Torna la dictadura del temari.

Però,preparar una prova no és el mateix que aprendre.
 

Es retorna al sistema de cursos i s'abandonen els cicles, amb pèrdua de mirades més globals que afavoreixen l'adaptabilitat.

Avui per passar de cicle o etapa s'han d'assolir les competències bàsiques i tenir un adequat grau de maduresa

Amb la LOMCE s'han d'assolir els objectius de l'etapa i desapareix la maduresa, amb la idea d'avaluar el que se sap i no com se sap.

Per passar o repetir curs diu que es tindran en comte els resultats de les avaluacions de 3 i 6, ara no es diu res

CURSA D'OBSTACLES A PRIMÀRIA

La LOE preveu un avaluació general al final del 2 cicle, a 4art.

La LOMCE baixa aquesta prova a 2 o 3 curs, i diu que pot servir per fer repetir.

De les actuals avaluacions de DIAGNÒSTIC de final de etapa es passa a una avaluació de RESULTATS -baix, intermedi i alt- sobre competències i assoliment d'objectius de cada curs.

Els criteris d'avaluació, disseny i contingut de les proves correspon al Ministeri i que seran qualificades per docents externs 

CURSA D'OBSTACLES A SECUNDÀRIA

Es fa una divisió formal en cicles, un cicle de tres cursos i un segon cicle d'un quart curs propedèutic, però per la distribució d'assignatures 1 i 2 van junts, 3 va apart i 4 s'acosta a l'antic COU, per accedir a batxillerat.

A 4 ESO es diferencia els alumnes que van a ensenyaments acadèmics, cap al batxillerat, i els que van a ensenyaments aplicats, cap a la formació professional.

Títol d'ESO: les decisions no son preses col.legiadament pel conjunt de professors, sinó que s'obté en una prova individualitzada segons l'opció dels ensenyaments cursats.

Per accedir al batxillerat cal haver seguit ensenyaments acadèmics

IMPLANTA LES REVÁLIDES –nous exàmens- per obtenir els títols de ESO, Batxillerat…

Revàlides a final de 4t d’ESO i Batxillerat que determinen l’obtenció del títol.

La nota de Secundària tindrà un valor del 70% i la nota de la "revàlida" un 30%.

Hi ha dos tipus de Graduats en Secundària, el que dona accés a la FP i el que dóna accés al Batxillerat.

ÉS SEGREGADORA

–La LOMCE permet segregar:

•per sexe

•per capacitat

En comptes de treballar per la cohesió, utilitza ja des de una edat molt temprana -13 anys- les diferències de capacitats i els resultats de les diferents proves per iniciar un procés de classificació i diferenciació dels alumnes per itineraris

OBRE LA PORTA A UNA SELECCIÓ ENTRE ELS ALUMNES DES DELS 13 ANYS

Des dels 13 anys s’obren tres vies selectives que suprimeixen la formació comuna en l’etapa obligatòria, fet que posa en questió la igualtat real d’oportunitats:

a) la via del programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment (13/14 anys).

b) la via dels cicles de Formació Professional Bàsica (FPB) (15 anys).Aquesta via no dona accés directe a l’FP de grau mitjà ni es titula en ESO.

c) la via dels dos itineraris en 4t d'ESO, amb titulacions diferenciades que condueixen a la FP o al Batxillerat (i a la Universitat).

Múltiples dades i estudis internacionals constaten que la segregació primerenca, a més d'injusta per classista, és ineficaç perquè obliga a "triar“ fora de temps, quan encara no es coneixen les capacitats que cada estudiant

pot desenvolupar.

LA LLENGUA CATALANA DEIXA DE SER TRONCAL I DINAMITA EL MODEL D'INMERSIÓ LINGÜÍSTICA. 

* el català no és assignatura troncal ni a primària, secundària i batxillerat, i passa a ser una assignatura d'especialitat, es converteix en una maria.

* les assignatures d'especialitat no tenen prou assegurat el seu horari.

* la nova DA 39a estableix el dret dels alumnes a rebre 'ensenyament en castellà i no només, com es diu ara, a que comprenguin i s'expressin correctament en castellà, en forma oral i escrita en acabar l'educació bàsica.

* les Administracions educatives han de garantir que les dues llengües siguin ofertes en les distintes assignatures de forma equilibrada en el nombre d'hores lectives.

PROMOU L'EXCLUSIÓ SOCIAL

–No parla de necessitats de l’alumnat sinó de problemes de l’alumnat.

–Potencia la COMPETÈNCIA en lloc de la cooperació.

–Promou les classificacions entre els alumnes i entre els centres.

–Els recursos als centres dependran dels resultats, fet que pot perjudicar als barris i zones amb més necessitats socials.

CENTRALITZA I ESPANYOLITZA EL SISTEMA EDUCATIU

Controla des de l'Estat els currículums dels ensenyaments, sobretot mitjançant la definició dels seus continguts i el control de les proves que han de permetre l'accés als títols i a l'avaluació del sistema.

Determina el que cal ensenyar, com i els criteris per seleccionar l’alumnat.

El Govern central es el que dictarà amb caràcter general i a proposta del Ministeri les normes que desplegaran la llei, no com ara, que ho fa únicament en les matèries expressament encomanades per la LOE, i la resta les despleguen les CCAA.

Reforça la llengua espanyola com instrument d'espanyolització en detriment de les pròpies.

CENTRALITZA EL CURRICULUM

A primària, secundària obligatòria i batxillerat les assignatures

s'agrupen en tres blocs:

-troncals

-específiques: educació física, religió o alternativa

-especials: català

L'Estat es reserva la fixació del 100x100 dels continguts de totes les troncals i es reserva les competències en:

a) l’horari màxim de educ física i religió o alternativa;

b) en les troncals els continguts sencers i horaris mínims, no menys del 50%;

c) els límits semblen estar en deixar un espai a les d'especialitat, com el català

CENTRALITZA L'AVALUACIÓ 

Qui diu què s'avaluarà i com, diu també què s'ha d'ensenyar i com s'ha d'ensenyar.

En les proves finals de primària, secundària obligatòria i batxillerat, el Ministeri:

-marca els criteris d'avaluació i les característiques d'aquestes avaluacions

-dissenya les proves i estableix el contingut per a cada convocatòria

Les proves individualitzades de 2 o 3 primària, seran comuns a tot l'Estat i dissenyades pel Ministeri

L'avaluació del sistema educatiu en global i dels centres, es farà mitjançant indicadors comuns a nivell de tots els centres de l'Estat

PENSA EN LA EDUCACIÓ COM SI FOS L'ESPAI ON S'HAN DE FORMAR MERCADERIES QUE HAN DE COMPETIR AMB ALTRES

La LOMCE diu: “El nivell educatiu d'un país es determina per la seva capacitat de competir amb èxit en l'àmbit internacional.”

Situa les necessitats del mercat per sobre de les necessitats de la comunitat i de les persones.

En lloc d'apostar per una educació integral que formi persones creatives i crítiques per avançar en la construcció d'una societat més sàvia, justa i cohesionada, aposta per un sistema educatiu al servei d'altres interessos, particulars i econòmics

TRENCA L'EQUILIBRI CONSTITUCIONAL EN TRES GRANS TEMES

(I) Buidatge de la intervenció de la comunitat educativa en el control i gestió dels centres públics i concertats (Art.27.7 CE)

•Amb la LOMCE els consells escolars dels centres públics perden funcions centrals

-deixen d'aprovar: els projectes, les normes dels centres i la programació general, només avaluen

-deixen de decidir : sobre l'admissió d'alumnes, només informen

Els Consells escolars dels centres concertats deixen d’intervenir en el cessament del director i en l’acomiadament dels professors, d’aprovar el pressupost del centre respecte als fons públics, d’aprovar la programació general, d’intervenir en els serveis escolar, etc.

(II) Desequilibri entre educació cívica i educació religiosa (arts. 27.2 i 27.3 CE)

* la formació religiosa s'ha de impartir com assignatura a tots els cursos

* desapareix del currículum l'educació per a la ciutadania

(III) Buidatge en la participació en la programació i aigualiment de l’obligació dels poders públics de crear centres (art 25 CE)

art. 31 elimina a les corporacions locals i els agents socials d'aquesta participació

rebaixa l'obligació dels poders públics de crear centres

Avui l'article 109.3 LOE diu que “les Administracions Públiques garantiran l'existència de places públiques suficients”

La LOMCE diu places suficients, i no diu res que siguin públiques

AQUESTS CANVIS DE REDACTAT IL.LUSTREN EL NOU MODEL EDUCATIU QUE PROMOU LA LOMCE

Contra del mandat de l'art. 27.5 CE, amb la LOMCE les Administracions no hauràn de garantir places públiques i els centres públics esdevidran uns centres més als que no se'ls podrà enfortir massa per no fer competència deslleial.

Situa a la escola pública com una oferta més amb les privades, la programació dels centres ha d'estar guiada per la oferta i la demanda.

El mercat situarà cada centre en el seu lloc en l'educació

Per primera vegada la llei introdueix la competició i els rankings entre centres.

Les Administracions Educatives publicaran els resultats dels centres ponderats en relació al

context, amb la idea de fer rànquings de centres (art. 70 LOMCE).

En canvi, avui l'art. 140.2 LOE prohibeix establir qualificacions de centres

AMPA DE L’ESCOLA AUSIAS MARCH PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA

La FaPaC convoca a totes les famílies a participar massivament en la manifestació de diumenge 28 d'abril

Serà una acció unitària,   ja que aplegarà diferents  sectors   (educació,   sanitat,   funció   pública,   serveis   socials,   etc)   sota   el   lema 

“Aturem els pressupostos antisocials. Juntes podem”.

• Us animem a participar  en  la columna groga de  l’Educació.  Hem de  fer  que es visualitzi la nostra unitat i defensa de l’educació pública i el nostre rebuig tant a les retallades com a la LOMCE.

Serà una gran manifestació on confluiran plataformes unitàries sindicals i entitats de l’àmbit de l’educació, i també de la sanitat i la funció pública, així com moviments socials amb un objectiu comú: unir les nostres protestes i reivindicacions en una mateixa acció.

El  bloc d’educació  sortirà  a  les  11.30 hores des de Passeig de Gràcia amb carrer Aragó  i  des d'aquí  tots confluirem a  les 12.30 hores a  la Ronda   Sant   Pere   amb   Passeig   de  Gràcia  per   baixar   conjuntament  fins   al   Parc   de   la Ciutadella, a la seu del Parlament de Catalunya.

És necessari que les famílies també hi siguem presents en aquesta “marea groga educativa”.  La nostra veu s’ha d’escoltar ara més que mai.  No podem fer un pas enrere en la nostra  defensa de  l’educació pública de qualitat  que tots  i  totes volem per  als nostres fills.

. L’educació pública amb igualtat d’oportunitats per a tothom és un dels pilars fonamentals en una societat  democràtica  i  cal  defensar-ho col·lectivament   i  amb  fermesa. 

. És el moment de continuar rebutjant, encara amb més força, les retallades pressupostàries en l’Educació pels seus efectes negatius, especialment cap als sectors més desprotegits de la societat.

. No podem permetre cap tissorada més de professorat, de recursos, beques, tancament  d’aules i centres, etc. El futur dels nostres fills i filles no pot quedar hipotecat per unes polítiques  que menystenen l’educació i que estan desmantellant el nostre sistema educatiu. Hem de dir-ho alt i clar. Hem de respondre amb unitat i força.

.També és el moment de rebutjar la normativa que vol desplegar la LOMCE perquè suposa un pas enrere, és una llei retrògada i sense consens, i no millora el funcionament de l’escola pública catalana sinó que va en contra del seu esperit.

.També reclamarem que rebutgi  aprovar  uns pressuposts que suposin més retallades en Educació.

El   recorregut   de   la  manifestació   finalitzarà   davant   la   seu   del   Parlament   de  Catalunya   on reclamarem que, fent ús dels instruments democràtics que disposa, s’oposi a la LOMCE i actuï per   evitar   la   seva   implantació   a   Catalunya.  

NO US QUEDEU A CASA.

VENIU A LA MANIFESTACIÓ DEL 28 D'ABRIL.

OMPLIM ELS CARRERS DE BARCELONA.

FEM QUE LA MAREA CIUTADANA DE L'EDUCACIÓ SIGUI MÉS GRAN QUE MAI

US HI ESPEREM A TOTES I TOTS!!

 

Principals punts per estar en contra de la LOMCE:

• La   LOMCE   posa   en   qüestió   la   universalitat   del   dret   a   l’educació  rebaixant   la responsabilitat dels poders públics perquè aquest dret sigui  garantit.

• No defensa  l’educació en els valors comuns d’una societat  democràtica  marcant una diferenciació escolar  de  l’alumnat  que cursa religió  i el  que cursa una assignatura  alternativa.

• Promou la segregació escolar de l’alumnat per nivell adquisitiu, amb la promoció del mercat educatiu i de polítiques de competitivitat entre escoles. Promovent la segregació per sexe, per religió, per rendiment escolar... i també, mitjançat una normativa d’admissió d’alumnes que dóna potestat a les direccions dels centres per seleccionar l’alumnat. Ja tenim prou segregació escolar com per incentivar-la amb eines legislatives.

• Minimitza la participació de la comunitat educativa malgrat que és imprescindible per elaborar   un   projecte   educatiu   concret   a  cada   centre   o   grup   de   centres.   Ignora   les directives europees,  usurpa competències al  govern de Catalunya,  anul·la  la capacitat  d’intervenció dels municipis.  La corresponsabilitat  és un factor d’èxit  en  l’educació.  Cal tota una tribu per educar un infant. • L’aplicació  de  la LOMCE  suposaria  una   fractura   social   i   la  pèrdua   cultural  en permetre escoles amb llengües vehiculars diferents, o en reduir el pes de la llengua i la cultura catalanes en el sistema educatiu.

• La LOMCE no avança ni en la formació docent, ni en la promoció de la investigació, ni   la  transferència de coneixement  ni   la  innovació.  Al  contrari,   la LOMCE s’ufana de basar-se   en   el   “sentido   común”   del  ministre  Wert.  És   inacceptable   la   selecció   i   la classificació de les matèries del currículum,  els plantejaments organitzatius i de gestió,  l’errònia concepció d’autonomia de centres...