Una de les festes importants de la tardor és la Festa de Tots Sants, la Castanyada i el Dia dels Morts, que se celebren entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre.
Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any en què s'interrelacionen el món dels vius i el dels morts. Per una banda es fa palès el record als avantpassats familiars morts, amb les visites rituals al cementiri per honorar-los, i per l’altra, també es fa real la creença segons la qual, aquests dies, els morts visiten als vius: és el moment de celebracions festives amb bruixes, esperits, fantasmes, ànimes en pena i altres éssers més terrorífics.
NIT DE TOTS SANTS I DIA DELS MORTS
També anomenada "Festa dels morts", "Dia de les ànimes" o "Nit de les ànimes", el 31 d'octubre és la primera part de la festa de Tots Sants, el moment de l'any en què els morts visiten als vius. Es creu que aquesta nit els difunts familiars tornen a casa a la recerca d'aliments, calor i confort. Per això, i per tal d'ensenyar-los el camí, és costum que a moltes cases s’encenguin espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com carabasses, que s’acostumen a decorar. En algunes llars a l'hora dels menjars es posa un plat a taula pel difunt. En alguns indrets també es fan processons carnavalesques amb l'aparició de les representacions dels esperits dels morts que la tradició popular ha creat al llarg dels temps: fantasmes, ànimes en pena i altres éssers terrorífics. Al nostre país, la tradició popular explica que aquesta nit surten del seu lloc de repòs algun dels nostres avantpassats més mítics: el rei Jaume I, el comte Guifré el Pelós, el comte Arnau, etc
L'1 de novembre és una festa en record dels avantpassats familiars morts, un moment en què els vius recorden als difunts, tant els que han mort durant l'any en curs com els que ja fa anys que van morir. El costumari popular d’aquesta data és molt ric i variat, tal i com ho és també la manera com els catalans afrontem el tema de la mort. En contextos urbans és costum d’anar al cementiri a visitar els familiars morts, a qui s’honora fent ofrenes de flors i arreglant-ne la tomba. En alguns pobles es va al cementiri en processó col·lectiva, després de la missa de difunts del matí. Un altre dels elements propis d’aquesta festa és l’insistent toc de campanes de les esglésies, que anuncia la diada de bon matí.
LA CASTANYADA
La nit de Tots Sants, del 31 d'octubre a l'1 de novembre, s'organitzen innombrables castanyades col·lectives, uns àpats comunitaris a base de castanyes, panellets, moniatos i altres fruits de l'època que es celebren amb la família, els amics i fins i tot a les escoles. Sovint s'acompanya les castanyes i panellets amb vi dolç, del bo.
La Castanyada és una reunió comunitària que sovint és organitzada per ajuntaments, ateneus, grups de joves, associacions de veïns, entitats culturals, centres excursionistes, penyes esportives, etc.
A l'Illa d'Eivissa, on no hi ha castanyers, es celebren pinyonades.
CERCAVILES D'ÀNIMES
En alguns pobles del país la nit de Tots Sants, la del 31 d'octubre o la de l'1 de novembre, es fan cercaviles durant les quals desfilen les diferents representacions dels esperits dels morts que la tradició popular ha creat al llarg dels temps: fantasmes, ànimes en pena i altres éssers que la imaginació popular ha convertit en terrorífics. En la majoria de casos aquestes sortides nocturnes de persones disfressades prenen forma de capta infantil, en la que els nens van per les cases habillats simulant ser esperits i demanant dolços.
OFRENES DE LLUM
En l'actualitat, a l'interior de moltes cases s'escenifica el record als avantpassats morts amb una pràctica ben senzilla: fer una ofrena de llum, en forma d'espelma o llum d'oli que s'encén davant les fotografies del familiar difunt, allà on sigui la fotografia o, també, a la que fou la seva habitació. Una tradició familiar i domèstica que no es vincula necessàriament a la vivència d'unes creences religioses.
PANELLETS LA TRADICIÓ MÉS DOLÇA
Els panellets són uns pans molt petits, normalment rodons, producte de la rebosteria casolana que s'elaboren per la diada de Tots Sants. Aquest costum gastronòmic és hereu d'antics cultes funeraris que consistien en elaborar i portar menjar a les tombes dels difunts. Hi ha tantes maneres de fer panellets com cases, segons el costum i la imaginació familiars, però habitualment es fan amb una massa de sucre, rovells d'ou i ametlla (a vegades també barrejada amb patata o moniato) que es decora i complementa amb d'altres elements (coco, fruites confitades, pinyons, xocolata, etc). A les terres lleidetanes els anomenen "migetes".
No podem deslligar la tradició dels panellets amb la festa que ens agrada tant de la Castanyada.
A part de mantenir viva una tradició antiga i molt dolça, els nens s’ho passaran d’allò més bé fent de pastissers. La feina que segurament se’n sortiran millor serà la de fer les boletes.
Però vigileu, que entre bola i bola segur que es mengen algun pinyonet!!
